Un jove desenfrenat que repassa la seva vida sexual. Una veu materna, repetitiva i llunyana, que torna amb intensitat. La primera novel·la de Sebastià Portell ens trasllada a la psique d'un noi a la sala d'un centre d'atenció primària, on espera els resultats de les proves per saber si té una malaltia venèria. Una Barcelona que mai dorm. La inconsciència i la temeritat dels anys passats, que es van apoderar d'ell en arribar a la capital catalana, tornen en forma de reflexions i pensaments, en records de la seva infància. El contrast del llibertinatge amb la calma obligada de la sala d'espera esdevé un xoc que li farà repensar l'existència.
