Amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable intel·lectual, el gran Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre el 1938, des del seu exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat Cambó. El resultat va ser aquest llibre, en què aplega quatre assajos «sobre Catalunya i els catalans», als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, la nova visió sobre la pròpia història de Catalunya sorgida a partir del XIX, la tensió entre nacionalisme i internacionalisme i molts d'altres temes. D'aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu, que avui és més actual que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser». Un esforç de realisme, de claredat i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat els trets essencials de Catalunya i del problema català.
