Veus crítiques

"Sorgit a l'empara de la petita burgesia franquista i després d'una carrera política frustrada, Florentino Pérez s'ha consolidat com un dels màxims exponents de l'oligarquia espanyola. El seu imperi, bastit sobre dues columnes principals -ACS i el Real Madrid, formigó i futbol-, es compon d'un patrimoni d'uns dos mil milions d'euros i d'una empresa amb gairebé cent filials en paradisos fiscals, que apareix implicada en les trames de corrupció Gürtel, Púnica i Lezo del PP, en el cas del 3% de CiU, i que ha finançat les fundacions FAES de José María Aznar i la Pablo Iglesias del PSOE. Florentino va passar de dirigir una constructora en fallida i de ser un treballador de la família March a controlar autopistes, serveis de dependència i de neteja, i fins i tot escoles bressol…, multiplicant la seva fortuna per més de deu des que va arribar, l'any 2000, a la presidència del club blanc. Per aconseguir-ho, s'ha servit del privilegi que atorga la llotja del Bernabéu i del món de l'esport com a cau de corrupció i especulació. Ha teixit una xarxa de relacions estretes amb periodistes i controla els tempos mediàtics com pocs, fins al punt de posar i treure directors de diaris, i fins i tot de trucar per queixar-se de peus de foto que no li agraden… Diners, influència, manipulació de contractes i concessions d'obra pública, un mur de silenci al seu voltant, moviments dins les institucions: aquesta és la biografia (no oficial) d'un dels homes més poderosos de l'Estat espanyol."

"«Soc una dona que aviat farà quaranta anys i que voldria poder existir en aquest món sense haver de preocupar-se constantment de les violències de gènere i sexuals de què podríem ser víctimes les meves amigues, les meves filles o jo mateixa. He observat els canvis que ha impulsat el moviment #MeToo i també l'embat reaccionari que pretén tornar a relegar les dones a la seva condició de segon sexe. Quan vaig descobrir els terribles crims comesos contra Gisèle Pelicot, vaig entendre que en aquesta història confluïen totes les qüestions filosòfiques sobre les quals he escrit i que em toquen de prop quan es tracta de les relacions entre les dones i els homes: la submissió, el consentiment i les injustícies de gènere en la sexualitat heterosexual. Vaig dubtar d'anar al judici de Mazan, però em vaig adonar que, com a filòsofa i com a dona, havia d'escriure sobre la meva experiència en aquell procés i exposar-hi les meves reflexions. Havia de respondre la pregunta que m'obsessiona: es pot conviure amb els homes?»"